Capítol 1 - L'arribada

17 d’agost

El bus ens deixa de bon matí a prop de l’estació de tren de New Delhi, al centre de la ciutat, si en aquesta ciutat enorme hi ha algun lloc que sigui realment el centre.
Ja hem avisat al conductor d’on volem baixar, i després de llargs minuts mirant per la finestra pensant que ja ens hem passat de llarg, que ara on anirem a parar, al final aquell bus destartalat para i el conductor ens avia amb gestos i a crits de train station, train station. Sortim com podem del bus, i ens pengem a l’esquena les motxilles grans, les que són pròpiament de motxilero, i a coll les motxilles petites.

A casa ja ho hem disposat tot, com cada any, preveient el desastre màxim que és perdre la motxilla en el vol d’anada. Amb aquesta idea, la distribució de les coses entre la motxilla gran, que deixem al check-in, i que pot acabar perduda en qualsevol racó de món, i la motxilla petita, que portarem amb nosaltres a dalt de l’avió, obeeix a un criteri principal: cal poder-se espavilar, més o menys, només amb la petita. Això ens obliga a portar una motxilla ben plena i pesada, amb una muda de cada, tota la documentació i les guies, els medicaments, els estris bàsics, roba d’abric per la nit a l’avió, els diners, i un munt de coses que no ens volem arriscar a perdre. Òbviament cal tenir en compte les restriccions de seguretats dels vols: res d’instruments tallants, i ara, a més, res de líquids. És un dels molts petits trencaclosques del viatge, que ens dóna aquella mica de tranquil•litat emocional de pensar, si em perden la motxilla, ja m’espavilaré.

Seguim les primeres indicacions fins a l’esplanada de l’estació de tren, que és l’entrada del darrere, ja que l’entrada principal és a l’altra banda de les vies. De fora estant, no hi ha res que la faci diferent de qualsevol altra estació de tren del sud-est asiàtic: és una zona d’àvid mercadeig, plena de gent i d’animals, de taxis, que allà són rickshaws, ja en parlarem d’aquests més endavant, i de motos.
Sorprenentment, fins i tot són poques les persones que se’ns acosten a preguntar-nos si volem alguna cosa, on volem anar o si volem un hotel. Les nostres experiències passades a Cambodja o Vietnam ens havien fet aprendre que dos motxileros deixats en qualsevol lloc per un transport públic tenen un efecte d’atracció com de la mel amb els insectes: tota persona que es trobi a la vora intentarà acostar-se i treure’n profit, de manera honrada, o no. I molts, havíem constatat, eren dels segon tipus. En canvi a Delhi, per sorpresa nostra, la cosa sembla ser diferent.

...